dilluns, 14 d’abril del 2008

La normalitat

Doncs sí, cada cop hi estem més aprop d'aquesta normalitat que anomena el títol. D'aquell dia en que quan una dona accedeixi a quallsevol carreg , no sigui notícia. O si més no, que es discuteixi la vàlua d'aquella persona pel lloc on ha accedit.
Sincerament, no sóc un defensor de la paritat de sexes ni molt menys. Jo sempre he pensat que ha d'accedir a un treball la persona més qualificada, sigui home o dona. En el cas dels ministeris... estarem millor governats si hi ha el mateix nombre de components masculins que femenins? Jo prefereixo que siguin els millors, els més preparats, els que hagin demostrat més, els que realment s'ho mereixen.
Per mostra, un botó. El famós nomenament de la Sra. Chacón com a ministra de Defensa. Ha sorgit un munt de veus crítiques sobre aquest fet. Però, a hores d'ara, encara n'he de sentir alguna que no tingui res a veure amb el seu sexe (femení) i la seva procedència (catalana). És trist que passi això en un país que ens donem de demòcrates. Crec que, sincerament, ens queda molt camí per recòrrer. I, ja de passada, críticar alguns partits polítics (sense dir noms ja els teniu tots al cap) que no ajuden gaire, és més, que creuen (erròneament) que un país crispat és una situació favorable per a ells.
Deixem-nos d'una vegada de perjudicis, que ni perquè sigui una dona la cap del poder fàctic, ni perquè sigui una catalana, es desvirtuarà el sistema militar, ni cridarà Catalunya a les armes, ni es desmembrarà el país.
Precisament la gent que opina sense pensar, aquesta gent que tant cansat estic de veure per la televisió, que tant mal em fan a les orelles quan els escolto per la ràdio (accidentalment o perquè no en tinc més remei), aquests mateixos fan que, de mica en mica, aquest sigui un país més fracturat i socialment separatista, en el qual cada día em costa una mica més viure tranquil.

7 comentaris:

nur ha dit...

La normalitat, david, vindrà el dia que no haguem de comptar quants homes i quantes dones componen l'equip de Govern (tant fa, no?). La normalitat vindrà quan no haguem de comptar quants catalans hi ha al Govern i per quin motiu hi són.

Personalment, no em cau bé la Sra. Chacón (fa cara de falsa i traïdora), però, de moment, li donarem una oportunitat, no?

De vergonya, en canvi, em sembla el nomenament d'una altra dona que repeteix el càrrec. Com llegia en un altre bloc... és com si en ZP digués: Los problemas de CataluÑa me la traen floja.

Bon post, david :*

David Caimel Rosell ha dit...

La de foment, increíble. Les persones, l'únic animal que topa dues vegades amb la mateixa pedra.
Tothom, al principi, té el benefici del dubte. En canvi, hi ha altres que ja han acabat el crèdit.
Espero una millor aauests quatre anys :)

nur ha dit...

exacte, per això a la sra. chacón, que dius tu, li donarem una oportunitat.

bona nit, david :)

Unknown ha dit...

David!

Ets un crack, i a més veig que madures ( jajaja fa gràcia que això ho digi jo precisament... )

Noi tenim un sopar/dinar/pendre algo pendent, i ho saps així que deixa d'anar a Madrid i truca'm!

PD: Una abraçada

nur ha dit...

per cert, a madrit hi ha un restaurant asturià, de nom chacón, on es menja molt i molt bé (i en quantitats industrials, però xistorra no en tenen, eh?) :)

Ferran Porta ha dit...

Deixant de banda el tema Chacón (també em fa ràbia la situació que s'ha creat al voltant de la notícia; i, com a la Nur, també em fa ràbia ella!), estic d'acord amb tu que el nostre país cada dia fa més mandra.

Digue'm exagerat, però et prometo que de vegades em sento "a l'exili". Prefereixo no veure en directe quina la porqueria de país i d'estat que he deixat enrere.

Ai...

David Caimel Rosell ha dit...

Ferran, a vegades penso que només ens queda l'esperança, perquè la paciència, fa temps que la he perdut.