dissabte, 19 d’abril de 2008

The 13th Warrior (1999)

Es correspon al títol d'una pel·lícula. El guerrer nº 13.


Potser, tal com diu un amic meu, aviat aquest número es correspondrà amb les vegades que la he vist. Èpica, històrica-ficció, aventures, proeses, històries de temps llunyans que mai s'han produit i que ja ningú recorda. Segurament alguns de vosaltres la heu vist i no li doneu cap mena de rellevància, però per mi (i algú més, segur) és un mite. No té un argument innovador ni revolucionari, ni aporta res nou al gènere d'història-ficció. Tampoc té res a veure amb que el protagonista sigui el malagueny Antonio Banderas.

És d'aquelles pel·lícules que, quan veus un cop, saps que formaran part de la teva videoteca particular i, de ben segur, en les primeres posicions. La tinc en l'antic format VHS i també en DVD. Tracta d'un ambaixador àrab, d'un exiliat del seu poble, d'un home disposat a viure una aventura que mai oblidarà, juntament amb 12 guerrers vikings més. La resta, prefereixo que la descobriu per vosaltres mateixos. Només dir-vos que referma (com sempre en aquests tipus de films) els valors del coratge, la lleialtat, l'estoïcisme i el sacrifici personal pel benestar del grup. De rerafons, la història d'un gran heroi (que encarna Vladimir Kulich), un heroi que no és el protagonista principal o que, sí més no, es fusiona amb el ja nombrat actor espanyol.

Acabaré amb una frase especial, que marca la pel·lícula i que, vull pensar, feien servir els guerrers escandinaus abans d'enfrontar-se amb la mort.


“He aquí que veo a mi padre, he aquí que veo a mi madre, a mis hermanas y mis hermanos. He aquí que veo el linaje de mi pueblo hasta sus principios. Y he aquí que me llaman, me piden que ocupe mi lugar entre ellos, en los atrios de Valhalla, el lugar donde viven los valientes para siempre.”




5 comentaris:

nur ha dit...

Bonic post, david. Fan ganes de sortir corrent a mirar-se la pel·lícula. La miraré, ho sé.

També bonics valors que avui dia es troben sovint a faltar, però jo sé que molta molta gent els té, afortunadament :)

David ha dit...

Tothom els té. Això és com el valor, "que se supone". Altre cosa és que es facin o no servir. És una bona pel·lícula, recomanada per a tots els públics :)

nur ha dit...

ah, si els menors la poden veure... aleshores la miraré :P

Enric ha dit...

Valhaaalla!! he live arround.. Sii!! noto el poder dels valents, que han defensat els valors eterns, que tot caballer ha de fer perdurar,i segons el decàleg de Cervantes són:
1. Liderazgo: luchar por los sueños. Creer en lo que no se ve.
2. Honestidad y transparencia.
3. Reconocer y hacerse digno de reconocimiento: crear un
clima positivo.
4. Velar las armas y hacerlas respetar.
5. Prioridad a la acción: reflexión tras el combate en busca de la
mejora.
6. Voluntad de servicio.
7. Participación: dialogar y contradecir, contradecir y dialogar,
capacidad para asumir contradicciones y paradojas.
8. Igualdad y justicia: cada uno es hijo de sus obras.
9. Trabajo bien hecho: contacto con los resultados, entrega y
generosidad.
10. Perfeccionamiento: la caballería es un camino de
aprendizaje que requiere capacidad de cambio en contacto con
la realidad.

David ha dit...

Enric, curiós decàleg. Contemporani amb la inquisió! Grans valors, bonic seria si encara algú, a part d'aquesta pàgina, els recordés.