diumenge, 26 d’octubre de 2008

Present, passat i futur

Bonic m'ha semblat el títol. De fet, m'he posat davant l'ordinador amb la idea de fer un escrit nou. Tenia moltes idees. Moltes d'elles ja fa dies, gairebé setmanes, que les vull plasmar, però no trobo mai el moment. Potser és per la mandra...ditxosa mandra. Sempre la fem servir d'excusa quan no tenim ganes de fer una cosa.

Pensava en un relat sobre el pis. Sí sí, el "ditxós" pis altre cop. Aquest que tots els que em coneixeu m'heu sentit a nomenar algun cop. Aquest que tinc a la ment, potser l'única cosa que tinc a la ment. Era una bona idea, documentat amb fotografies i fins i tot la possibilitat de posar-hi un vídeo...però... Però després he pensat que millor fer-ne un del cap de setmana passat, a Cardona (gràcies Albert, Frans!) Bonica localitat. Bonic castell. Boniques mines de sal (molt recomanables) I parlar de com és d'importat desconnectar el cap de setmana, estar amb els amics, no pensar en els problemes i bla bla bla. Però això ja ho sabem, no? No crec que faci falta que us ho recordi. És el que busquem tots, sigui amb uns o amb uns altres. Llavors vaig anar ahir a veure el Barça (gràcies Lluís!) La veritat és que vaig gaudir com un nen petit. I he pensat...oportunitat ideal per fer un post!! El Barça, el Camp Nou, l'ambient, la gent, els gols, el partit...sí, sembla bona idea oi? Sí, i les altres també. Però, sincerament em fa "mandra". 

El pis, els caps de setmana, el Barça... i jo? Potser necessito un post sobre mi, sobre el que passa al meu voltant. Sobre la meva inestabilitat, la meva debilitat, els meus alts i baixos. Present, passat i futur. Per aquest ordre. Present, passat i futur. Un cop i un altre. Penso en on sóc, el que tinc, fins on he arribat; tiro la ment enrere, en on era, el que tenia i el que m'ha costat arribar fins on sóc ara; i finalment els dubtes, d'on seré, el que tindré i fins a on podré arribar. 

Present, passat i futur. Mai els deixem enrere, és tot el que som.

dissabte, 4 d’octubre de 2008

Sweet Harmony

Sembla que ha arribat la tardor i ha instaurat una espècie de melancolia i tristor general. Han començat a baixar les temperatures i el sol ens comença a abandonar.

Quan em sona el despertador per anar a treballar, el sol no s'ha llevat encara, i quan aterro a casa, la foscor ja ens comença a envoltar. L'altre dia, just en un d'aquests trajectes, van posar una cançó a la ràdio....i em va transportar a altres temps, on no importava la feina, els diners, el futur, la independència, l'estat civil ni l'status social, només importava estar jugant tot el dia amb els amics.

Per tot això, us poso aquí el vídeo de la cançó Sweet Harmony, del grup The Beloved. He de dir que no l'havia vist mai i m'ha sorprès força. Espero que us doni l'energia i el bon rotllo que em proporciona a mi.

Sweet Harmony (1993) - The Beloved