dilluns, 21 d’abril del 2008

El poder de la música

La música, quin gran invent oi? Jo crec que és de les millors coses que es poden disfrutar (salvant l'evident). N'hi ha per tothom i de tots els gustos i colors. Jo, avui, pintaré un color, un color que mescla dues vessants ben oposades i, alhora, ben aprop moltes vegades. La música clàssica d'una filarmònica juntament amb l'estridència i la potència de la música heavy. Extrany matrimoni oi? Doncs fa temps n'hi va haver un. Va durar poc, unes poques hores potser, un parell de dies amb els assajos, però va ser tant intens! La Sant Francisco Symphony juntament amb el grup de metal Metallica van donar el pas el 21-22 d'abril del 1999 al Berkeley community theatre i van ajuntar les seves veus, fent una fusió de la que va sortir un doble cd i, fins i tot, d'un doble dvd.

No us faré ara un discurs sobre les exel·lències d'aquest concert. Només us posaré una mostra, perquè la descobriu els que no l'hagiu escoltat mai i perquè la disfruteu els que ja n'han tastat les seves notes.



De fet, porto temps buscant el doble cd i dvd original però només he estat capaç de trobar-ne una part del dvd. L'esperança és l'únic que es perd diuen. Jo, seguiré buscant.

11 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Aitx!, no sé... Reconec que l'invent ha resultat millor que les meves expectatives, però tot i això... mmmm... no sé...
Sí, no està malament!...
però no sé...

Un pèl indecís, com veus :-)

Anònim ha dit...

El nostre món és ple d'emocions negatives que ens allunyen del plaer de viure, la música pot ser per a molts una gran emoció. Posar-se els pèls de gallina de tant en quant és un dels secrets per mantenir-se allunyat del costat fosc de la força. El concert que ens proposes, David, és una gran font de poder positiu...endavant doncs amb el heavy meeeetal!!! Salut!

David Caimel Rosell ha dit...

Ferran, moltes coses, al principi, no acaben de fer el pes. Però de mica en mica, es van fent un forat :)
Enric, heavyyy metalllll !!!!!! Salut per tu també.

Anònim ha dit...

És curiós que tots els plaers que ens fan humans, precisament, siguin els únics que s'han d'apendre, i la música és un d'aquests plaers.

Anònim ha dit...

Em podeu rebatre si voleu eh!! que no tinc la veritat absoluta, encara que a vegades...se'm pari el cap!!!

David Caimel Rosell ha dit...

Enric, tranquil, si se't para, ja li tornarem a donar corda !!

nur ha dit...

Ostres, sí que faig tard! No m'agrada gaire el heavy, però, de tant en tant, em sorprén alguna peça. Repetiré un altre cop a veure si m'agrada, que les recomanacions sempre s'han de tenir en compte.

La música sempre és una canya i amansa les feres :P

nur ha dit...

ah, pel que fa al dvd... has provat de passejar per barcelona buscant a botigues diverses de discografia antiga (al carrer pelai n'hi ha una que diuen que tenen de tot).

vinga, vinga, a barna!

David Caimel Rosell ha dit...

Nur, mai és tard sí la dita és bona. En aquest cas, és una bona peça en directe, tot i que la meva opinió no és subjectiva :P
Encara no el tinc, però no trigarà gaire a arribar a les meves mans :)

Anònim ha dit...

si senyor, gran invent la música, i més per treure a la llum grups com QUEEN, OASIS i com no senyors, SAS MAJESTATS THE ROLLINGS STONES...gràcies a tots ells, quantes bones estones he passat!!

David Caimel Rosell ha dit...

Frodo, per gustos els colors! Tots els que has dit son genials en el seu estil. Tot i que aquest concert de Metal·lica sigui tot un mite per mi.