Bé, sembla que un altre any ha passat. Ja se sap que es diu, "qui dia passa, any empeny", però sembla que cada cop van passant més ràpid i empenyo més i més. Sembla que era ahir que encara estudiava, o quan vaig començar a treballar (gran idea aquesta de treballar...) Aquest últim any l'indicaria com un any d'espera, de pas. No hi ha hagut molta cosa destacada, a part d'un bon viatge a París. Aquest que hem començat, l'anunciaria com l'any de "l'emancipació". Tant esperada, desitjada i, altrament, tant temuda. Que em depararà aquest nou camí? Mai se sap, el que sí es cert és que l'afronto amb la major de les esperances i il·lusions.
Pel nou any? Només demanar salut i poder mantenir aquests amics que tant propers sento. La resta, ple de dubtes: dubtes per la feina, dubtes pel pis, dubtes pel cotxe, dubtes pels peatges, dubtes polítics, dubtes i més dubtes... que s'aniran resolent amb el passar del temps.
Doncs, aquí una sortida de sol des del Montseny. Un nou any, una nova albada :)
6 comentaris:
duptes,duptes,duptes... aquests duptes els tens tu i molta gent, la qüestio es rodejarte de la gent que de veritat t'importa i anar tirant
Sí, senyor: qui dia passa, any empeny. Però si tot va bé, els dies i el temps no passen en va, sinó que quan mires enrere penses en el munt de coses boniques que t'han passat o les coses que t'han agradat fer o les persones que estimes i estan a la vora i et fan feliç...
La vida, crec, és un camí de constant coneixement i aprenentatge i amb l'emancipació estic convençuda que aprendràs moltes, moltíssimes coses. Ja m'ho explicaràs!
Els dubtes, benvolgut dav, no desapareixen mai. Quan un és cagadubtes, ho és de mena: ja pots tenir 20, 30, 40 o 50 anys... que t'acompanyaran fins a la jubilació (o més tard i tot).
Segur que el 2008 i els canvis que t'esperen (i que sempre fan por) t'aniran la mar de bé. Una abraçada ben grossa :*
Hola mestre!! Aquest any serà el nostre any, si senyor!
Un nou camí t'espera, un camí de felicitat, amor i esperança, camí que... espero, sàpigues trobar. I per això pots comptar amb els meus millors desitjos d'amistat "no egocèntrica" per aquest 2008.
PD: ...penses massa ;)
Albert: doncs sí, aquesta gent, sempre la tenim al voltant :)
Nur: El passat sempre ens acompanya i sempre s'ha de fer servir d'experiència acumulada. L'emancipació segur que anirà bé, si més no, aquesta és la meva intenció :)
Enric: Company!!! El nostre any?? No ho diguis això, que portem ja no se quants anys dient-ho jajaja Penso massa, ja ho sé, però en sóc de mena. El que sí es cert és que es troben a faltar els teus crits al golden mentre fem una guiness. Espero quedem aviat per fer-la!!
dav, dav, dav!
Nur nur nur!!
Publica un comentari a l'entrada