tag:blogger.com,1999:blog-181786667963524866.post4872672495885149663..comments2011-08-20T10:36:56.042+02:00Comments on El que no em mata, m'enforteix: Un nou anyDavid Caimel Rosellhttp://www.blogger.com/profile/11393765027090841162noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-181786667963524866.post-53538208080645541292008-01-19T18:09:00.000+01:002008-01-19T18:09:00.000+01:00Nur nur nur!!Nur nur nur!!Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-181786667963524866.post-16248714335125072432008-01-19T16:11:00.000+01:002008-01-19T16:11:00.000+01:00dav, dav, dav!dav, dav, dav!Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-181786667963524866.post-17921571561502134972008-01-08T16:11:00.000+01:002008-01-08T16:11:00.000+01:00Albert: doncs sí, aquesta gent, sempre la tenim al...Albert: doncs sí, aquesta gent, sempre la tenim al voltant :)<BR/><BR/>Nur: El passat sempre ens acompanya i sempre s'ha de fer servir d'experiència acumulada. L'emancipació segur que anirà bé, si més no, aquesta és la meva intenció :)<BR/><BR/>Enric: Company!!! El nostre any?? No ho diguis això, que portem ja no se quants anys dient-ho jajaja Penso massa, ja ho sé, però en sóc de mena. El que sí es cert és que es troben a faltar els teus crits al golden mentre fem una guiness. Espero quedem aviat per fer-la!!David Caimel Rosellhttps://www.blogger.com/profile/11393765027090841162noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-181786667963524866.post-52256606053813206582008-01-08T15:15:00.000+01:002008-01-08T15:15:00.000+01:00Hola mestre!! Aquest any serà el nostre any, si se...Hola mestre!! Aquest any serà el nostre any, si senyor! <BR/> Un nou camí t'espera, un camí de felicitat, amor i esperança, camí que... espero, sàpigues trobar. I per això pots comptar amb els meus millors desitjos d'amistat "no egocèntrica" per aquest 2008.<BR/><BR/>PD: ...penses massa ;)Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-181786667963524866.post-41126349240691889262008-01-06T22:00:00.000+01:002008-01-06T22:00:00.000+01:00Sí, senyor: qui dia passa, any empeny. Però si tot...Sí, senyor: qui dia passa, any empeny. Però si tot va bé, els dies i el temps no passen en va, sinó que quan mires enrere penses en el munt de coses boniques que t'han passat o les coses que t'han agradat fer o les persones que estimes i estan a la vora i et fan feliç...<BR/><BR/>La vida, crec, és un camí de constant coneixement i aprenentatge i amb l'emancipació estic convençuda que aprendràs moltes, moltíssimes coses. Ja m'ho explicaràs!<BR/><BR/>Els dubtes, benvolgut dav, no desapareixen mai. Quan un és cagadubtes, ho és de mena: ja pots tenir 20, 30, 40 o 50 anys... que t'acompanyaran fins a la jubilació (o més tard i tot).<BR/><BR/>Segur que el 2008 i els canvis que t'esperen (i que sempre fan por) t'aniran la mar de bé. Una abraçada ben grossa :*nurhttps://www.blogger.com/profile/03687712341952136363noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-181786667963524866.post-58396030216935896992008-01-06T20:57:00.000+01:002008-01-06T20:57:00.000+01:00duptes,duptes,duptes... aquests duptes els tens tu...duptes,duptes,duptes... aquests duptes els tens tu i molta gent, la qüestio es rodejarte de la gent que de veritat t'importa i anar tirantAnonymoushttps://www.blogger.com/profile/13368511207609740266noreply@blogger.com