Benvinguts i bentrobats!!

Bon dia, o potser ja bona tarda? Sempre n'he sentit diverses versions, algunes que a partir de les 12 ja és bona tarda, altres que a partir de les dues i, fins i tot, que durant tot el dia és bon dia. Qui sap. Tot és qüestió de costums. I en això, a vegades, uns pocs quilòmetres marquen la diferència. Tinc un gran amic que em diu que parlo rar..."mes, Gemma, hora, d'acord"...deu ser les influències d'una nativitat a la clínica Girona.

Gironí de naixement, Santa Susannenc de pensament. Tot i això, cada vegada em vaig acostant més als meus oblidats o potser mai recordats inicis. Vaig començar vivint al meu poble de pensament, durant els meus primers anys. Després, Pineda de Mar, el poble veí. Certament mai m'ha fet venir trempera aquesta vila. Allà el col·legi i els primers amics. Com no podia ser d'una altra manera, als onze anys, retorn al poble que em va veure durant els meus primers anyets de vida. Encara recordo les caminades des del col·legi fins a casa meva, tots els pagesos del camí del mig em saludaven!!! Qui els va parir!! Sempre trobava berenar al arribar a casa els meus avis, mai els podré agrair prou el que han fet per mi. I allà encara hi resten els meus pares, vivint en el que era un poble tranquil i on tot passava a una altra velocitat. I bé, jo ja no hi "visco", que diu la meva àvia. Ja sóc malgratenc, com deia al principi, em vaig acostant al meu passat primigeni gironí.

I tot això a què venia? Bé, tant se val. Sempre sabem d'on venim, però no a on acabarem.

(Us deixo una pàgina un xic renovada, amb música, la meva música, la que tot sovint m'acompanya. I al final, una peixera, en homenatge a dos peixos que han fet córrer rius de tinta!)

Present, passat i futur

Bonic m'ha semblat el títol. De fet, m'he posat davant l'ordinador amb la idea de fer un escrit nou. Tenia moltes idees. Moltes d'elles ja fa dies, gairebé setmanes, que les vull plasmar, però no trobo mai el moment. Potser és per la mandra...ditxosa mandra. Sempre la fem servir d'excusa quan no tenim ganes de fer una cosa.

Pensava en un relat sobre el pis. Sí sí, el "ditxós" pis altre cop. Aquest que tots els que em coneixeu m'heu sentit a nomenar algun cop. Aquest que tinc a la ment, potser l'única cosa que tinc a la ment. Era una bona idea, documentat amb fotografies i fins i tot la possibilitat de posar-hi un vídeo...però... Però després he pensat que millor fer-ne un del cap de setmana passat, a Cardona (gràcies Albert, Frans!) Bonica localitat. Bonic castell. Boniques mines de sal (molt recomanables) I parlar de com és d'importat desconnectar el cap de setmana, estar amb els amics, no pensar en els problemes i bla bla bla. Però això ja ho sabem, no? No crec que faci falta que us ho recordi. És el que busquem tots, sigui amb uns o amb uns altres. Llavors vaig anar ahir a veure el Barça (gràcies Lluís!) La veritat és que vaig gaudir com un nen petit. I he pensat...oportunitat ideal per fer un post!! El Barça, el Camp Nou, l'ambient, la gent, els gols, el partit...sí, sembla bona idea oi? Sí, i les altres també. Però, sincerament em fa "mandra". 

El pis, els caps de setmana, el Barça... i jo? Potser necessito un post sobre mi, sobre el que passa al meu voltant. Sobre la meva inestabilitat, la meva debilitat, els meus alts i baixos. Present, passat i futur. Per aquest ordre. Present, passat i futur. Un cop i un altre. Penso en on sóc, el que tinc, fins on he arribat; tiro la ment enrere, en on era, el que tenia i el que m'ha costat arribar fins on sóc ara; i finalment els dubtes, d'on seré, el que tindré i fins a on podré arribar. 

Present, passat i futur. Mai els deixem enrere, és tot el que som.