dilluns, 21 d’abril del 2008

El poder de la música

La música, quin gran invent oi? Jo crec que és de les millors coses que es poden disfrutar (salvant l'evident). N'hi ha per tothom i de tots els gustos i colors. Jo, avui, pintaré un color, un color que mescla dues vessants ben oposades i, alhora, ben aprop moltes vegades. La música clàssica d'una filarmònica juntament amb l'estridència i la potència de la música heavy. Extrany matrimoni oi? Doncs fa temps n'hi va haver un. Va durar poc, unes poques hores potser, un parell de dies amb els assajos, però va ser tant intens! La Sant Francisco Symphony juntament amb el grup de metal Metallica van donar el pas el 21-22 d'abril del 1999 al Berkeley community theatre i van ajuntar les seves veus, fent una fusió de la que va sortir un doble cd i, fins i tot, d'un doble dvd.

No us faré ara un discurs sobre les exel·lències d'aquest concert. Només us posaré una mostra, perquè la descobriu els que no l'hagiu escoltat mai i perquè la disfruteu els que ja n'han tastat les seves notes.



De fet, porto temps buscant el doble cd i dvd original però només he estat capaç de trobar-ne una part del dvd. L'esperança és l'únic que es perd diuen. Jo, seguiré buscant.

dissabte, 19 d’abril del 2008

The 13th Warrior (1999)

Es correspon al títol d'una pel·lícula. El guerrer nº 13.


Potser, tal com diu un amic meu, aviat aquest número es correspondrà amb les vegades que la he vist. Èpica, històrica-ficció, aventures, proeses, històries de temps llunyans que mai s'han produit i que ja ningú recorda. Segurament alguns de vosaltres la heu vist i no li doneu cap mena de rellevància, però per mi (i algú més, segur) és un mite. No té un argument innovador ni revolucionari, ni aporta res nou al gènere d'història-ficció. Tampoc té res a veure amb que el protagonista sigui el malagueny Antonio Banderas.

És d'aquelles pel·lícules que, quan veus un cop, saps que formaran part de la teva videoteca particular i, de ben segur, en les primeres posicions. La tinc en l'antic format VHS i també en DVD. Tracta d'un ambaixador àrab, d'un exiliat del seu poble, d'un home disposat a viure una aventura que mai oblidarà, juntament amb 12 guerrers vikings més. La resta, prefereixo que la descobriu per vosaltres mateixos. Només dir-vos que referma (com sempre en aquests tipus de films) els valors del coratge, la lleialtat, l'estoïcisme i el sacrifici personal pel benestar del grup. De rerafons, la història d'un gran heroi (que encarna Vladimir Kulich), un heroi que no és el protagonista principal o que, sí més no, es fusiona amb el ja nombrat actor espanyol.

Acabaré amb una frase especial, que marca la pel·lícula i que, vull pensar, feien servir els guerrers escandinaus abans d'enfrontar-se amb la mort.


“He aquí que veo a mi padre, he aquí que veo a mi madre, a mis hermanas y mis hermanos. He aquí que veo el linaje de mi pueblo hasta sus principios. Y he aquí que me llaman, me piden que ocupe mi lugar entre ellos, en los atrios de Valhalla, el lugar donde viven los valientes para siempre.”