diumenge, 7 de setembre del 2008

Homenatge a la vellesa

Després d'un temps d'inactivitat, portat per la mandra i pel poc temps dedicat, torno a posar un nou escrit. I quina millor manera que fent un homenatge a una de les persones més estimades per mi.

Al meu poble, fa molt anys s'hi feia un acte per homenatjar als més grans. Tal com marca la tradició, cada persona gran ha de portar un acompanyant. Aquest és l'encarregat de donar-li un regal i un ram de flors. Ja fa uns anys que Santa Susanna va decidir recuperar aquesta bella i oblidada tradició. Tota la gent nascuda abans o durant el 1923 hi estava allà citada. La meva àvia ha estat una d'elles i em va cedir l'honor d'acompanyar-la en aquest acte.


Juntament amb l'alcalde, el director de la sucursal de "la Caixa" i l'hereu de Santa Susanna


Fotografia en grup dels homenatjats que van poder assistir a l'acte



Mai li podré agraïr prou tot el que ha fet per mi.

5 comentaris:

nur ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
nur ha dit...

Quina àvia més formosa tens, david! Tant de bo arribem a la seva edat com està ella. Sembla una canya de dona i alguna cosa en deus haver heretat, no? :)

Hem de retre homenatges a la vellesa cada dia (ni que sigui en el pensament), perquè hem de pensar que durant un temps ells ho van fer tot i tot per nosaltres.

Jo sovint recordo el meu avi Pere, un home sense gaire estudis, però amb molts coneixements que em va transmetre. Però tots els meus avis em van cuidar i estimar per igual: per alguna cosa vaig ser la primera neta :)

Fes-li molts petonets a la teva iaia i cuida-me-la molt, dav :*

Ferran Porta ha dit...

Un post molt bonic i, segurament, una àvia i un net molt afortunats. L'enhorabona a tots dos.

Salut.

Anònim ha dit...

Daviiid!! per fi has actualitzat... estic engantxat al teu blog.
A tots ens agradaria tenir una "yaya" tant eixerida com la teva, enhorabona, tant de bo hi arribem i així de bé, segur que el secret deu ser la ratafia tant bona que fa... amb moderació per això!!
Els avis sempre són els avis i ningú com ells per trobar-s'hi a gust.
Salutacions. Enric

David Caimel Rosell ha dit...

Moltes gràcies a tots, però el mèrit no és meu, sinó d'ella!!
Cada dia que la veig, més m'adono del que l'estimo.