Pensat fredament, ara mateix estem en una situació idíl·lica (teòricament es clar). Al govern central tenim l'opció més favorable per Catalunya, és a dir, el PSOE, partit, a priori, de centre esquerra i, a més, amb la facció federalista al capdavant; a Catalunya, un govern progressista i d'esquerres (això, desgraciadament, teòricament també) amb els socialistes com a bandera. Si estant en la situació òptima ja estem com estem...no vull ni pensar que passaria si hi hagués un canvi de govern a Madrid. Tot plegat no em sembla gaire coratjós.
Sincerament, crec que comencem un camí molt dur cap a no se ben bé què. El que sí queda patent es el descontentament popular i la radicalització del pensament de la gent. Cada cop més, la gent està més desencantada de la inversió a Catalunya, de la xarxa de transports, de les infraestructures, dels impostos, de l'educació, de la immigració.. fins i tot de la plana política que ens representa !!
I a mi, després de tota aquesta reflexió, només se m'acut una pregunta...a on ens portarà tot això???

5 comentaris:
Doncs jo ho tinc clar: d'Itaca segur que no.
Radicalització d'alguns sectors, sí, però el que cada cop més s'incrementa és el passotisme i no pas la radicalització. I si no... compteu l'abstencionisme, comptem les absències a les manifestacions. Itaca no sortirà del no res!
Estem farts de decepcions: ERC, IU i CiU han decebut i molt, fins i tot el PSC ha decebut certs sectors catalanistes i certs sectors d'esquerres (per molt que diguis que són de centre esquerra... d'esquerra ben poc).
Fins i tot jo, per què no reconéixer-ho, m'estic aburgesant molt. Però tu més, petit dav :P
Dav, m'agrada el teu escrit però hi detecto el que per mi és una errada important: tu diferencies un govern del PP d'un altre del PSOE (a Madrid, vull dir).
Per mi ha quedat demostrat sense dubte que, per Catalunya, és absolutament igual que governin uns que altres. L'únic important és que, hi hagi els uns o els altres, estiguin agafats pels o*s per partits catalans, sigui ERC o CiU. No podem aspirar a més, mentre siguem part d'Ej-panya.
Fins i tot, m'atreveixo a ser una mica agosarat per intuir que un altre govern del PP podria portar l'independentisme a una majoria de cases catalanes. Quin somni més bonic! :-)
Salut.
Nur: El conformisme és el pitjor dels mals de la nostra societat. A vegades, sacrifiquem els ideals pels privilegis. Però el sentiment, espero, no morirà mai :)
Ferran: El meu error és, potser, creure en els ideals dels partits polítics. En tot cas, sempre, "som i serem, sempre gent catalana" :)
Uf, no, hi ha pitjors mals que el conformisme, dav: tingues-ho clar :)
Segurament, nur. Però en la part política que ens toca a Catalunya, aquest mal és el particular mal d'altura que no ens fa arribar a cap cim.
Segueixo pensant que, algún dia, hi arribarem tots plegats :P
Publica un comentari a l'entrada