diumenge, 18 de novembre del 2007

L'inici d'un camí

Aquest es el meu primer blog. Nerviós? no. Al contrari, tot això es molt nou per mi i, fins i tot, estic ansiós per escriure'n el primer. Una bona amiga meva m'ha fet enganxar (si es aquesta la paraula) a aquesta constum, a aquesta manera de comunicar, de mostrar, d'alliberar-te. Espero que aquest camí iniciat avui sigui molt llarg, que voldrà dir que tinc una vida pròspera (o no) o, si més no, llarga :P

Tot seguit, una cançó d'un grup que m'encanta, Queen, una llegenda encara viva entre nosaltres en el nostre record. Un concert, Wembley, un any, el 1986. Jo només tenia 6 anyets, però ara, pagaria per haver-hi estat :-)


4 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo hi vaig ser: amb dos amics amb qui vaig sopar divendres. Han passat només 21 anys! Vaig anar-hi enfebrada, però és una de les moltes coses de què no m'empenediré mai d'haver fet la bestiesa.

Gràcies, dav :*

Anònim ha dit...

Coi, jo vaig ser a Barcelona, no a Wembley! Que despistada que estic!

Anònim ha dit...

Arribo aquí via bloc de la Nur: què gran, Queen! Jo no els vaig veure mai en directe... i em sap greu de debò. Sort que ens queden els vídeos!

Anònim ha dit...

Xd David! Quin pesimisme, sembla que tornis d'una guerra, competir sempre ha estat difícil. I amb el teu lema extret de Nietzsche, sembla que siguis l'únic al que la vida li posa dificultats. Te'n proposo una de l'Albert Einstein:
"Hay dos maneras de vivir su vida: una como si nada es un milagro, la otra es como si todo es un milagro."