Visita fugaç

Aquesta setmana, per motius laborals, m'he hagut de desplaçar al país veí (la France). Ja no puc ni comptar les vegades que hi he anat, de nit, de dia, plovent i fins i tot, nevant. Per sort, aquest cop, un capvespre, vaig poder gaudir d'un paratge que em va captivar. El lloc? Avignon.

Sencillament, increíble. Només arribar-hi et trobes vorejant una majestuosa i gran muralla. Aquesta, rodeja tot el casc antic de la ciutadella. Després de donar-hi una volta amb el cotxe, el vam aparcar a un parking sota l'emmurallat. Només sortir-hi, em vaig trobar enmig d'una gran plaça, (la plaça dels papes). Per un moment, em transporto uns quants segles abans, i miro a costat i costat, esperant trobar-me un carruatge amb algun frare o, fins i tot, amb el mateix papa de l'època. M'esgarrifo a l'imaginar-me, per un moment, com hauria de ser viure en aquell temps. Com seria despertar cada dia amb aquella majestuositat al davant, amb aquell símbol de poder, amb aquell desplegament de prepotència.

Un cop tornat a la realitat, donem un tomb pel centre. Tots els edificis son d'una bellesa esplèndida. Destaca el teatre per sobre dels altres. També m'adono que hi ha força esglèsies. És normal en una ciutat on hi tenien seu els papes.

Vaig quedar força content de la visita i, espero, poder-hi tornar algun dia, ja sense presses i fora de la feina. La religió ens ha deixat un gran llegat en forma d'història. Però per mi, només es això, història.

Ah, quan vaig tornar, em van recordar una cançó que segur, de ben petits (per lo menys jo) l'heu sentit :)

Irremeiablement, el barça...

Doncs sí, em semblava increíble que jo tingués un blog i encara no hagués escrit res sobre el Barça. Doncs bé, aquest és el primer i, sincerament, no ho faig amb moltes esperances. Ho he decidit abans de dinar, quan pel canal 324 sortia en Samuel Eto'o en directe, dient que el Barça és un club senyor, que si faran el passadís al Madrid, etc etc... doncs bé, cal dir que aquest fet fa mal, i molt, a tots els barcelonistes com jo. És força evident "amic" camerunès que el Barça és un equip senyor, no cal que vingui algú de fora a recordar-nos el que, tot i els múltiples problemes que hi ha hagut durant diverses etapes al club, sempre ha quedat patent.

El que realment fa ràbia no és fer aquest acte al Bernabeu a l'equip campió de la present temporada, sinò el fet del ridícul que portem passant durant ja gairebé dues temporades. És força trist que, a sobre, hagim d'aguantar a aquestes persones (malcriades, malacostumades i divinitzades..) les seves queixes per no guanyar títols. De fet, es graciós perquè els únics culpables d'aquest fet són ells i no nosaltres. Som nosaltres els que patim, no sopem (alguns) o ens enfadem per culpa dels resultats, quan ells són els primers a passar de tot plegat, fins que arriba un punt que sembla que els sigui igual guanyar o perdre. Aquesta gent hauria d'entendre que és un privilegi tenir la vida que tenen, REGALADA (sí, sí, amb totes les lletres i ben gran), la vida social que tenen, el nivell econòmic i l'status adquirit. Per això trobo intolerable la falta de professionalitat, la falta d'humilitat, de credibilitat i, sobretot, d'educació de tots aquests personatges que, segons creuen, representen tot un país. El nostre país no el pot representar un grapat de nens malcriats que jugen amb l'il·lusió d'un munt de gent. Per tot això, i més, el meu més que sincer pesam.

Fem sentir la nostra veu, doncs, perquè aquesta samarreta ens torni a representar!