dissabte, 4 d’octubre del 2008

Sweet Harmony

Sembla que ha arribat la tardor i ha instaurat una espècie de melancolia i tristor general. Han començat a baixar les temperatures i el sol ens comença a abandonar.

Quan em sona el despertador per anar a treballar, el sol no s'ha llevat encara, i quan aterro a casa, la foscor ja ens comença a envoltar. L'altre dia, just en un d'aquests trajectes, van posar una cançó a la ràdio....i em va transportar a altres temps, on no importava la feina, els diners, el futur, la independència, l'estat civil ni l'status social, només importava estar jugant tot el dia amb els amics.

Per tot això, us poso aquí el vídeo de la cançó Sweet Harmony, del grup The Beloved. He de dir que no l'havia vist mai i m'ha sorprès força. Espero que us doni l'energia i el bon rotllo que em proporciona a mi.

Sweet Harmony (1993) - The Beloved

diumenge, 14 de setembre del 2008

Guardian!! Guardian!! Guardian!!

Doncs sí, aquest era el que cridavem, tots a la vegada, quan el concert va acabar. Sí, un concert, el segon del mateix grup que vaig a veure.

Entrades del concert 2006 i 2008

Molts de vosaltres no n'haureu sentir a parlar mai però....però poc importa. Ahir va ser apoteòsic, genial, fantàstic....i així fins acabar tots els adjectius! En podria parlar meravelles, podria omplir mil ratlles parlant de les seves cançons... però no escric això per donar-los a conèixer ni per parlar-vos de les seves lletres màgiques, històriques i fantàstiques d'altres temps que mai van existir, sinò per fer-los un homenatge. Sí, un homenatge, perquè se'l mereixen, perquè van estar genials, molts propers al públic, fent una comunió perfecte. Erem tots un, tots cantàvem, tots ballàvem, tots saltàvem...van tocar les millors cançons, les mítiques, les que no poden faltar i, fins i tot, van atendre les demandes del públic i van tocar-ne alguna que no tenien prevista.


André OlbrichHansi Kürsch fent les delícies del públic

Que més es pot demanar? Doncs salut perquè els pugui anar a veure quan tornin a venir. Des d'aquí, sabent que mai em llegiran, els emplaço a la pròxima trobada, a l'espai entre la realitat i la Terra mitja (que les seves lletres i sons ens porta...)

Fins aviat Blind Guardian!!!