Homenatge a la vellesa

Després d'un temps d'inactivitat, portat per la mandra i pel poc temps dedicat, torno a posar un nou escrit. I quina millor manera que fent un homenatge a una de les persones més estimades per mi.

Al meu poble, fa molt anys s'hi feia un acte per homenatjar als més grans. Tal com marca la tradició, cada persona gran ha de portar un acompanyant. Aquest és l'encarregat de donar-li un regal i un ram de flors. Ja fa uns anys que Santa Susanna va decidir recuperar aquesta bella i oblidada tradició. Tota la gent nascuda abans o durant el 1923 hi estava allà citada. La meva àvia ha estat una d'elles i em va cedir l'honor d'acompanyar-la en aquest acte.

Juntament amb l'alcalde, el director de la sucursal de "la Caixa" i l'hereu de Santa Susanna

Fotografia en grup dels homenatjats que van poder assistir a l'acte

Mai li podré agraïr prou tot el que ha fet per mi.

Visita fugaç

Aquesta setmana, per motius laborals, m'he hagut de desplaçar al país veí (la France). Ja no puc ni comptar les vegades que hi he anat, de nit, de dia, plovent i fins i tot, nevant. Per sort, aquest cop, un capvespre, vaig poder gaudir d'un paratge que em va captivar. El lloc? Avignon.

Sencillament, increíble. Només arribar-hi et trobes vorejant una majestuosa i gran muralla. Aquesta, rodeja tot el casc antic de la ciutadella. Després de donar-hi una volta amb el cotxe, el vam aparcar a un parking sota l'emmurallat. Només sortir-hi, em vaig trobar enmig d'una gran plaça, (la plaça dels papes). Per un moment, em transporto uns quants segles abans, i miro a costat i costat, esperant trobar-me un carruatge amb algun frare o, fins i tot, amb el mateix papa de l'època. M'esgarrifo a l'imaginar-me, per un moment, com hauria de ser viure en aquell temps. Com seria despertar cada dia amb aquella majestuositat al davant, amb aquell símbol de poder, amb aquell desplegament de prepotència.

Un cop tornat a la realitat, donem un tomb pel centre. Tots els edificis son d'una bellesa esplèndida. Destaca el teatre per sobre dels altres. També m'adono que hi ha força esglèsies. És normal en una ciutat on hi tenien seu els papes.

Vaig quedar força content de la visita i, espero, poder-hi tornar algun dia, ja sense presses i fora de la feina. La religió ens ha deixat un gran llegat en forma d'història. Però per mi, només es això, història.

Ah, quan vaig tornar, em van recordar una cançó que segur, de ben petits (per lo menys jo) l'heu sentit :)