Doncs sí, aquesta setmana vaig fer parada a Madrid (Getafe) per temes laborals. I quina millor manera d'anar-hi, que el ja famós abans de nèxier "AVE"??
Em vaig llevar ben aviat i vaig marxar ràpidament cap a la capital dels catalans. Quin plaer conduir per Barna gairebé sol, sense trànsit, sense presses, sense estrés. També llàstima que, per gaudir de tot això, m'hagi de llevar a les cinc del matí.... Bé, un cop arribar a l'estació, desseguida et trobes l'andana de "l'alta velocitat". Fa gràcia veure com has de passar per un detector tot l'equipatge que portis, amb cerc policial i tot. Jo sempre he pensat que, qui la vol fer, ja trobarà la manera però, si més no, a la gent li dona més sensació de seguretat si abans d'entrar et someten a un escorcoll (que trist els aeroports, sembla que tinguis la presumpció de delinqüent només arribar). Un cop passat aquest filtre, et disposes a baixar cap a la via que toca (per cert, donant la volta a l'entrada de les escales, orientades justament al costat oposat d'on sortim de la revisió de l'equipatge). Allà, et demanen el bitllet i, si et veuen amb pressa, et tranquilitzen, parlant pel transmissor amb el company del tren perquè t'esperi....perquè m'esperi?? Per 100 € el viatge, ja em podien baixar l'equipatge!! Un cop a dins, molta millora comparat amb el tant odiat i oblidat Rodalies. Força espai, força distància entre els seients, una bona atenció.
El viatge, potser el de menys. Tres hores de viatge, llegint, pensant, descansant. El paisatge? Erm. Eixut. Tant parc amb paraules com amb adjectius per definir-lo. Una vegada allà, Atocha, centre de Madrid. De la ciutat, ben poc vaig poder veure. La resta del viatge, tot laboral, sense interés cultural a destacar.
Només una promesa, de retorn, per conèixer i descobrir el que ofereix una gran ciutat en tots els àmbits.
